Resultats de la cerca frase exacta: 86
Diccionari castellà-català
|
71.
traer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
traérselas fam [persona] poder anar sol, pintar-se sol, ésser un peix que es porta l'oli, ésser d'allò (o del que) no hi ha. 19 traérselas fam [ser difícil] ésser d'allò més difícil. Este trabajo se las trae, aquest treball és d'allò més difícil. [...]
|
|
72.
tener
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
estelles). 13 no tener nada que ver en no tenir res a veure en. 14 no tener ni para empezar no tenir-ne ni per a començar. 15 no tener por dónde coger fig [una persona] ésser més dolent que la tinya. 16 no tener por dónde coger fig [una cosa] no poder anar ni amb rodes. 17 no tener qué comer, qué beber no [...]
|
|
73.
con
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 10 [complemento de 'aguantarse' y equivalentes] [no es tradueix]. Apechugar con las consecuencias, tocar les conseqüències. Cargar con las culpas, carregar (o carregar-se) les culpes. 11 [complemento de 'poder' y 'atreverse'] [es tradueix per un verb en infinitiu]. ¿Puedes con este trabajo?, pots fer [...]
|
|
74.
levantar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, aixecar-se pols. 22 [ponerse de pie] aixecar-se. Cayó y ya no pudo levantarse, va caure i ja no es va poder aixecar. 23 [de la cama] llevar-se, aixecar-se, alçarse. Levantarse a las seis de la mañana, llevar-se a les sis del matí. 24 [elevarse, erguirse] dreçar-se, alçar-se. Ante nosotros se levantaba la [...]
|
|
75.
menos
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
que et penses. 27 ni mucho menos [exclamativo] ni pensar-ho!, de cap manera!28 no menos de ben bé, almenys. 29 no poder menos de no poder deixar (o estar-se) de, no tenir més remei que. No puedo menos de decírselo, no puc deixar de dir-li-ho. 30 poco más o menos si fa no fa, si fa o no fa. 31 poco [...]
|
|
76.
ver 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
veure-ho per a creure-ho. 22 mire a ver a veure (o vejam), proveu-ho. 23 no hay quien te vea no hi ha manera de veure't. 24 no poder ver a uno fam no poder veure algú. 25 ¡nos vemos! fam a reveure!, fins ara!26 no tener nada que ver con no tenir res a veure amb. 27 no veas fig i fam [figúrate] no ho [...]
|
|
77.
alma
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
ànima, ànima vivent. 43 no poder alguien con su alma fig treure el fetge per la boca, no poder dir ni fava. 44 no tener alma fig no tenir cor, no tenir entranyes. 45 partirle a alguien el alma una cosa fig partir-li (o trencar-li) el cor una cosa. 46 paseársele a alguien el alma por el cuerpo [ser [...]
f [en singular se utiliza con los artículos el o un] 1 ànima. 2 ànima. Un alma inocente, una ànima innocent. 3 fig ànima. La playa estaba vacía: no había ni un alma, la platja era buida: no hi havia ni una ànima. Es un pueblo de quinientas almas, és un poble de cinc-centes ànimes. 4 fig ànima. Es el alma de la empresa, és l'ànima de l'empresa. 5 fig cor m, fogar m, focus m. El alma de la revolución está en París, el cor de la revolució és a París. 6 [viga] ànima. 7 [de cañón, de un cable] ànima. 8 mús [de un violín] ànima. 9 alma de cántaro fig i fam ànima de càntir. 10 alma de Dios bona ànima, tros de pa. 11 alma en pena ànima en pena. 12 alma gemela [afín] ànima germana, esperit afí. 13 alma mía fam [querido] amor meu, estimat meu. 14 alma viviente ni una ànima. 15 arrancar (o destrozar, o partirle) a uno el alma alguna cosa fig arribar al cor d'algú alguna cosa, partir (o trencar) el cor d'algú alguna cosa, clavar-se al cor alguna cosa. 16 arrancar el alma a alguien llevar la vida a algú. 17 arrancársele (o partírsele) a uno el alma con una cosa fig partir-se-li (o trencar-se-li) a algú el cor per alguna cosa. 18 caérsele a alguien el alma a los pies fig caure a algú l'ànima als peus. 19 clavarse una cosa en el alma fig clavar-se una cosa al cor. 20 como alma en pena com una ànima en pena. 21 como alma que lleva el diablo fig i fam com un esperitat. 22 con alma y vida (o con el alma y la vida) amb molt de gust, de bona gana, volenterosament. 23 con el alma (o con toda el alma) de tot cor, amb tota l'ànima. 24 dar el alma lliurar (o exhalar) l'esperit. 25 dar el alma al diablo vendre's l'ànima al diable. 26 de mi alma del meu cor. 27 doler a uno el alma de... estar fart (o tip, o cuit) de..., estar fins al coll de... 28 echarse el alma a las espaldas fam tirar-s'ho tot a l'esquena. 29 en cuerpo y alma en cos i ànima. 30 en el alma a l'ànima. 31 en lo más hondo del alma en el fons del cor. 32 entregar uno el alma (o entregar el alma a Dios) donar (o retre) l'ànima a Déu. 33 estar como el alma de Garibay ésser un cagadubtes. 34 estar con el alma en la boca [agonizar] tenir un peu a la tomba (o al clot), estar entre la vida i la mort. 35 estar con el alma en un hilo (o en vilo) [con temor] estar amb l'ai al cor. 36 estar con el alma en un hilo (o en vilo) [intranquilo] ésser un manat (o un feix) de nervis. 37 hablar al alma parlar al cor. 38 írsele a alguien el alma detrás de algo fig tenir a algú el cor robat una cosa. Se me va el alma detrás de este coche, aquest cotxe em té el cor robat. 39 llegar al alma arribar a l'ànima (o al cor). 40 llevarlo en el alma [música, baile, etc] portar-ho a la sang. 41 me da el alma que... el cor em diu que... 42 ni un alma ni una ànima, ànima vivent. 43 no poder alguien con su alma fig treure el fetge per la boca, no poder dir ni fava. 44 no tener alma fig no tenir cor, no tenir entranyes. 45 partirle a alguien el alma una cosa fig partir-li (o trencar-li) el cor una cosa. 46 paseársele a alguien el alma por el cuerpo [ser calmoso] tenir el fetge gros, semblar algú que vagi a buscar la mort. 47 paseársele a alguien el alma por el cuerpo [ser apático] tirar-s'ho tot a l'esquena. 48 poner el alma en algo posar els cinc sentits en alguna cosa. 49 recomendar el alma [de un moribundo] fer la recomanació de l'ànima. 50 sentir en el alma saber greu (o molt greu). Lo siento en el alma, em sap molt greu. 51 sin alma sense cor, sense entranyes, malànima. 52 tener su alma en el almario [ser sensible] ésser de cor tendre. 53 tener su alma en el almario [ser valiente] veure's amb cor, tenir pebrots (o ronyons). 54 tocar en el alma arribar al cor. 55 un alma [en frases negativas] ànima vivent, ni una ànima. No había un alma, no hi havia ànima vivent. 
|
|
78.
valer 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
valer] valer-se, valdre's. 27 no poderse valer no poder valer-se. [...]
|
|
79.
manera
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, de totes maneres. 20 de una manera u otra d'una manera o d'una altra. 21 en cierta manera en certa manera. 22 en gran manera en gran manera. 23 mal y de mala manera malament, a la babalà. 24 no hay manera no hi ha manera. No hay manera de poder convencerle, no hi ha manera de poder-lo convèncer. 25 [...]
|
|
80.
cargar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 5 [gravar] carregar, gravar. 6 [un peso] fer bon [pes]. 7 [aumentar] carregar. Cargar los precios, carregar els preus. 8 heràld carregar. 9 [poner demasiado] carregar. Cargar un guiso de especias, carregar un guisat d'espècies. 10 poder contenir, tenir una cabuda de. El tanque carga dos mil litros [...]
|
f [en singular se utiliza con los artículos el o un]
1 ànima.
2 ànima. Un alma inocente, una ànima innocent.
3 fig ànima. La playa estaba vacía: no había ni un alma, la platja era buida: no hi havia ni una ànima. Es un pueblo de quinientas almas, és un poble de cinc-centes ànimes.
4 fig ànima. Es el alma de la empresa, és l'ànima de l'empresa.
5 fig cor m, fogar m, focus m. El alma de la revolución está en París, el cor de la revolució és a París.
6 [viga] ànima.
7 [de cañón, de un cable] ànima.
8 mús [de un violín] ànima.
9 alma de cántaro fig i fam ànima de càntir.
10 alma de Dios bona ànima, tros de pa.
11 alma en pena ànima en pena.
12 alma gemela [afín] ànima germana, esperit afí.
13 alma mía fam [querido] amor meu, estimat meu.
14 alma viviente ni una ànima.
15 arrancar (o destrozar, o partirle) a uno el alma alguna cosa fig arribar al cor d'algú alguna cosa, partir (o trencar) el cor d'algú alguna cosa, clavar-se al cor alguna cosa.
16 arrancar el alma a alguien llevar la vida a algú.
17 arrancársele (o partírsele) a uno el alma con una cosa fig partir-se-li (o trencar-se-li) a algú el cor per alguna cosa.
18 caérsele a alguien el alma a los pies fig caure a algú l'ànima als peus.
19 clavarse una cosa en el alma fig clavar-se una cosa al cor.
20 como alma en pena com una ànima en pena.
21 como alma que lleva el diablo fig i fam com un esperitat.
22 con alma y vida (o con el alma y la vida) amb molt de gust, de bona gana, volenterosament.
23 con el alma (o con toda el alma) de tot cor, amb tota l'ànima.
24 dar el alma lliurar (o exhalar) l'esperit.
25 dar el alma al diablo vendre's l'ànima al diable.
26 de mi alma del meu cor.
27 doler a uno el alma de... estar fart (o tip, o cuit) de..., estar fins al coll de...
28 echarse el alma a las espaldas fam tirar-s'ho tot a l'esquena.
29 en cuerpo y alma en cos i ànima.
30 en el alma a l'ànima.
31 en lo más hondo del alma en el fons del cor.
32 entregar uno el alma (o entregar el alma a Dios) donar (o retre) l'ànima a Déu.
33 estar como el alma de Garibay ésser un cagadubtes.
34 estar con el alma en la boca [agonizar] tenir un peu a la tomba (o al clot), estar entre la vida i la mort.
35 estar con el alma en un hilo (o en vilo) [con temor] estar amb l'ai al cor.
36 estar con el alma en un hilo (o en vilo) [intranquilo] ésser un manat (o un feix) de nervis.
37 hablar al alma parlar al cor.
38 írsele a alguien el alma detrás de algo fig tenir a algú el cor robat una cosa. Se me va el alma detrás de este coche, aquest cotxe em té el cor robat.
39 llegar al alma arribar a l'ànima (o al cor).
40 llevarlo en el alma [música, baile, etc] portar-ho a la sang.
41 me da el alma que... el cor em diu que...
42 ni un alma ni una ànima, ànima vivent.
43 no poder alguien con su alma fig treure el fetge per la boca, no poder dir ni fava.
44 no tener alma fig no tenir cor, no tenir entranyes.
45 partirle a alguien el alma una cosa fig partir-li (o trencar-li) el cor una cosa.
46 paseársele a alguien el alma por el cuerpo [ser calmoso] tenir el fetge gros, semblar algú que vagi a buscar la mort.
47 paseársele a alguien el alma por el cuerpo [ser apático] tirar-s'ho tot a l'esquena.
48 poner el alma en algo posar els cinc sentits en alguna cosa.
49 recomendar el alma [de un moribundo] fer la recomanació de l'ànima.
50 sentir en el alma saber greu (o molt greu). Lo siento en el alma, em sap molt greu.
51 sin alma sense cor, sense entranyes, malànima.
52 tener su alma en el almario [ser sensible] ésser de cor tendre.
53 tener su alma en el almario [ser valiente] veure's amb cor, tenir pebrots (o ronyons).
54 tocar en el alma arribar al cor.
55 un alma [en frases negativas] ànima vivent, ni una ànima. No había un alma, no hi havia ànima vivent.